Al novembre, noves sessions del curs d’introducció a la filosofia catalana

El curs d’introducció a la Filosofia catalana, que es va iniciar a principis d’octubre, continua durant el mes de novembre. L’horari es manté: a les 19 h, a l’Aula 2 de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona.

  • 6 de novembre | «De la realitat al criteri, de la paranoia a la realitat», amb Max Pérez.

Jaume Balmes i Salvador Dalí

Contraposició entre el Criteri de Jaume Balmes i el mètode paranoic-crític de Salvador Dalí, que des de Catalunya representen dues tendències filosòfiques metodològicament oposades: el sentit comú i la follia.

  • 13 de novembre | «L’escola assassinada», amb Alba Padrós. 

Francesc Ferrer i Guàrdia

Aproximació a la filosofia de l’educació usant l’exemple de L’Escola Moderna del català Francesc Ferrer i Guàrdia, qui va idear un programa pedagògic científic i racional que pretenia alliberar als alumnes dels seus prejudicis. Va ser afusellat a Montjuïc just després de la Setmana tràgica.

  • 20 de novembre | «Vindrà el dia en què els catalans ho tindrem tot sabut», amb Alba Padrós.

Francesc Pujols

Exposició del pensament de Francesc Pujols, fent especial èmfasi en la seva lectura de la història de la filosofia catalana, recollida al Concepte general de la Ciència Catalana, i en el, seu sistema filosòfic, la Hiparxiologia, pràcticament desconeguda encara a casa nostra.

  • 27 de novembre | «Les voltes que dóna la història!», amb Max Pérez.

Alexandre Deulofeu i Jaume Vicens Vives

Introducció a la filosofia de la història a través de la discussió entre Alexandre Deulofeu i Jaume Vicens Vives sobre l’objectiu, el mètode i la tasca de la disciplina històrica, el primer, amb una innovadora teoria cíclica (La Matemàtica de la Història) i el segon, representant l’escola historiogràfica.

Per a més informació, visiteu la pàgina web de la Casa de Cultura de Girona.

El delme com a font per a la història rural

Jornada d’estudi a la UdG

El 26 d’octubre, de 9.30 a 19 h, tindrà lloc la Jornada d’estudi «El delme com a font per a la història rural», organitzada per l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines (AHRCG) i l’Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona. 

Durant els decennis de 1960 i 1970 els registres de cobrament del delme es convertiren en una font molt sovintejada pels historiadors. Els delmes, ja fossin les quantitats recaptades directament en espècie o el producte de l’arrendament dels drets decimals, s’empraren com a indicador de l’evolució dels ingressos senyorials, i també com a indicador indirecte de la producció agrària. Però els problemes que planteja aquesta font, especialment pels trams finals del règim senyorial, i les nombroses crítiques que suscità el seu ús, o abús, acabaren marginant el seu paper. Actualment, atesos els limitats i controvertits èxits dels càlculs del producte agrari brut per vies indirectes i els problemes que planteja aquest procediment, molts historiadors han tornat a explorar les possibilitats d’aquesta font sobre la base de nova documentació.

Programa:

Matí

  • 9.30-10.15 h. Enrique Llopis: “Del diezmo al producto agrario: ¿podemos medir lo invisible?”
  • 10.15-11 h. Elena Catalán: “El diezmo como base del sistema beneficial”
  • 11-11.30 h. Pausa
  • 11.30-12.15 h. Lluís Torró: “La producción agraria en el País Valenciano durante la Edad Moderna. Aproximación a su estudio a partir de los diezmos”
  • 12.15-13 h. Debat

Tarda

  • 15.30-16.15 h. Gabriel Jover: “Delmes i ‘trullades’ de l’oli: dos indicadors de la producció agrícola bruta, Mallorca de 1684 a 1835”
  • 16.15-17 h. Elvis Mallorquí: “La recaptació del delme a la Catalunya Vella a l’època medieval: un problema historiogràfic per resoldre”
  • 17.30 – 18.15 h. Pere Gifre: “Els arrendaments de les capellanies de la Seu de Girona (1503- 1705), un indicador de la renda agrària?”
  • 18.15 – 19 h. Debat Lloc: Aula de música. Facultat de lletres. Universitat de Girona

Consulta el cartell per a més informació: descarrega el pòster

Oberta la convocatòria d’ajuts per a l’estudi del Màster en Recerca en Humanitats 2018-2019

Dos ajuts per a estudis de Màster

El Grup de Recerca d’Història de les Societats Rurals de la Universitat de Girona convoca dos ajuts per a estudiants de Màster en Recerca en Humanitats interessats a iniciar-se en la recerca de la història de les societats rurals. L’import màxim de cada ajut serà de 3.000 euros durant el curs acadèmic 2018-2019.

Podran sol·licitar aquests ajuts els estudiants preinscrits i que hagin obtingut plaça al Màster en Recerca en Humanitats. Les persones beneficiàries hauran de matricular-se dels 60 crèdits del Màster durant el curs 2018-2019. En els crèdits matriculats, hi ha d’haver les assignatures: Canvis i continuïtats en el món rural i Pràctiques de recerca, comprometent-se a realitzar aquestes pràctiques en el grup d’Història de les societats rurals. També s’haurà de realitzar el Treball Final de Màster en alguna de les línies de recerca d’aquest grup.

El termini de presentació de sol·licituds ja és obert, i finalitza l’11 d’octubre de 2018 a les 14 h.

Descarrega la convocatòria per a més informació: Descarregar

Arrenca el curs d’introducció a la filosofia catalana

A l’octubre, les primeres quatre sessions

El 2 d’octubre arrenca el curs d’introducció a la Filosofia catalana, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG i la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. Totes les sessions tindran lloc a les 19 h, a l’Aula 2 de la Casa de Cultura.

  • 2 d’octubre | «De la segona a la quarta dimensió», amb Max Pérez.

Ramon Llull i Lluís M. Xirinacs

Breu introducció a l’Art de Ramon Llull comparant-lo amb el Globàlium de Lluís M. Xirinacs, totes dues tècniques o màquines de pensar la totalitat. La primera es representa en dues dimensions; la segona en quatre, mitjançant una hiperesfera.

  • 9 d’octubre | «La disputa dels ases», amb Max Pérez.

Ramon Sibiuda i Anselm Turmeda

Reflexió de l’ús filosòfic de les bèsties en la història filosofia fent servir exemples  de la filosofia catalana medieval, en especial «La disputa de l’Ase» de Turmeda i el diàleg conformat pel «Llibre de les criatures» de Sibiuda i «l’Apologia a Ramon Sibiuda» de Montaigne.

  • 16 d’octubre | «Els fills catalans de Darwin», amb Alba Padrós.

Ramon Turró i Pompeu Gener

Exposició de la introducció a Catalunya del positivisme i l’evolucionisme de la mà de dos dels seus representants a Catalunya: Ramon Turró, autor de «La fam: origen del coneixement»; i Pompeu Gener, personatge controvertit i divertit autor de l’obra «La mort i el diable».

  • 23 d’octubre | «Els àngels de Barcelona», amb Alba Padrós.

Joan Maragall,Eugeni d’Ors, Francesc Pujols i Josep Pijoan

Explicació de la relació personal i intel·lectual que Joan Maragall va mantenir amb els seus tres principals deixebles: Eugeni d’Ors, Francesc Pujols i Josep Pijoan. Especialment, de la influència que la poètica del mestre va tenir sobre l’obra dels deixebles.

La inscripció és gratuïta, clicant aquí.

Per a més informació, visiteu la pàgina web de la Casa de Cultura de Girona.

Curs d’introducció a la Filosofia catalana

A la Casa de Cultura de Girona, des del 2 d’octubre fins al 4 de desembre

Del 2 d’octubre al 4 de desembre del 2018 la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG i la Casa de Cultura de la Diputació de Girona organitzen un curs d’introducció a la Filosofia catalana. El cicle comptarà amb 11 sessions, que tindran lloc els dimarts a les 19 h a la Casa de Cultura. 

En el curs es donarà un cop d’ull a les obres i el pensament d’autors catalans des de diverses disciplines filosòfiques, pretenent oferir una visió global amb algunes anècdotes curioses i afinitats insospitades entre alguns pensadors del país.

Programa

  1. «De la segona a la quarta dimensió». Ramon Llull i Lluís M. Xirinacs.
  2. «La disputa dels ases». Ramon Sibiduda i Anselm Turmeda.
  3. «Els fills catalans de Darwin». Ramon Turró i Pompeu Gener.
  4. «Els àngels de Barcelona». Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Francesc Pujols i Josep Pijoan.
  5. «De la realitat al criteri, de la paranoia a la realitat». Jaume Balmes i Salvador Dalí.
  6. «L’escola assassinada». Francesc Ferrer.
  7. «Vindrà el dia en què els catalans ho tindrem tot sabut». Francesc Pujols.
  8. «Les voltes que dóna la història!». Alexandre Deulofeu i Jaume Vicens Vives.
  9. «Contra la ben plantada, la dona es planta». Eugeni d’Ors, Adolf Llorenç i Jordana, i M. Aurèlia Capmany.
  10. «Una filosofia conciliadora». Josep Ferrater Mora.
  11. «Ser català, una qüestió de formes». Josep Ferrater Mora i Adolf Llorenç i Jordana. 

La inscripció és gratuïta, clicant aquí.

Per a més informació, visiteu la pàgina web de la Casa de Cultura de Girona.

Filosofia catalana