Mostra totes les entrades de mrh

Darrera sessió dels «Seminaris d’Història Rural, curs 2018-2019»

«De la terra al capital. La transformació de les elits rendistes en una conjuntura de crisi (Espanya, 1875-1905)»

El divendres 14 de juny tindrà lloc la darrera sessió dels «Seminaris d’Història Rural, curs 2018-2019» organitzats pel Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona amb el suport del projecte HAR2014-54891-P/HIST. 

El seminari serà impartit per Ricard Garcia Orallo del Centre de Recerca d’Història Rural de la UdG. Garcia Orallo (Barcelona, 1968) és doctor en Història i professor associat d’Història econòmica de la Universitat de Girona. Va presentar com a tesi doctoral el treball Crisis, endeudamiento y desposesión en el mundo rural catalán de finales del siglo XIX. Ha publicat diversos articles sobre fiscalitat rural, els mercats de terra i capital i els efectes de la crisi agrària de finals del segle XIX. Ha col·laborat en l’edició d’un repertori de genealogies de les principals famílies d’hisendats de la regió de Girona.

La sessió s’iniciarà a les 16 h a la sala de l’IRH de la Facultat de Lletres de la UdG.

Penúltima sessió dels «Seminaris d’Història Rural, curs 2018-2019»

«L’Ajuntament de Girona a la primera meitat del segle XIX, òrgan de poder polític de la classe propietària?»

El pròxim divendres 17 de maig tindrà lloc el seminari «L’Ajuntament de Girona a la primera meitat del segle XIX, òrgan de poder polític de la classe propietària?». La sessió anirà a càrrec de Mònica Bosch, del Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona, i s’iniciarà a les 16 h a la sala de l’IRH de la Facultat de Lletres de la UdG. 

Mònica Bosch Portell (Girona, 1966) es va llicenciar en Història i en Història de l’Art a la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre 1991 i 1994 va ser becària d’investigació de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on va fer els cursos de doctorat. Entre 1996 i 2006 va treballar com a secretària tècnica de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona. Va ser professora associada de la UdG del 2006 al 2011. Actualment és professora de secundària.

El cicle de «Seminaris d’Història Rural, curs 2018-2019» és organitzat pel CRHR de la UdG amb el suport del projecte HAR2014-54891-P/HIST. 

Darrera sessió del «15è Seminari d’història medieval»

«Los mudéjares de Teruel y Albarracín: una minoría étnico-religiosa en perspectiva»

El divendres 10 de maig tindrà lloc la darrera sessió del «15è Seminari d’història medieval» (Curs 2018-2019) organitzat pel grup de recerca consolidat i unitat associada al CSIC “Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval”, la Institució Milà i Fontanals (CSIC) i el Centre de Recerca d’Història Rural (Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona).

L’acte «Los mudéjares de Teruel y Albarracín: una minoría étnico-religiosa en perspectiva» serà conduït per Concepción Villanueva Morte, professora titular del Departamento de Historia Medieval, Ciencias y Técnicas Historiográficas y Estudios Árabes e Islámicos de la Universidad de Zaragoza. 

El seminari tindrà lloc el divendres 10 de maig a les 11 h a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (Pl. Ferrater Mora, 1, Girona).

Per a més informació, consulta el programa del 15è Seminari d’Història Medieval.

teruel

«La fascinació per Israel en la política catalana del segle XX»

Penúltima conferència del cicle «Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses»

El dijous 25 d’abril, a les 18.30 h, tindrà lloc la conferència «La fascinació per Israel en la política catalana del segle XX» a l’Institut d’Estudis Nahmànides del Patronat Call de Girona (entrada pel carreró de Sant Llorenç, s/n).

En aquesta exposició s’oferirà una visió, per força panoràmica, de les relacions entre el catalanisme polític i cultural –entès en un sentit ampli– i els ideals polítics associats a l’emancipació del poble jueu, inclòs el sionisme. Es tractaran tres qüestions tot i que, òbviament, estan estretament lligades: les comparacions entre catalans i jueus enteses com el brou on s’ha gestat, com a mínim des de Quevedo, un estereotip molt concret sobre la catalanitat; l’emmirallament del nacionalisme català pel projecte de creació de l’Estat d’Israel; i, finalment, la relació entre les idees fundacionals del catalanisme i determinades maneres d’entendre el sionisme.

La conferència anirà a càrrec de Ferran Sáez Mateu, doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i professor titular a Blanquerna-Universitat Ramon Llull. Ha estat director de l’Institut d’Estudis Polítics i del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya. És autor d’una trentena de llibres, entre els quals destaquen els assaigs La invenció de l’home (Premi Pere Calders 1996), El crepuscle de la democràcia (Premi Josep Vallverdú 1998), i Dislocacions (Premi Joan Fuster 1999). Els més recents són Populisme (2018) i El cos de l’esperit (2019). La seva principal línia d’investigació acadèmica és la que correlaciona democràcia i comunicació.

L’entrada a l’acte és lliure i gratuïta.

Per a més informació, consulteu el programa del cicle 2019.