Al seminari es farà una panoràmica de les estratègies poètico-musicals que els dramaturgs catalans del Barroc tenien en ment en el moment d’incloure aquest tipus de passatges sonors en les seves peces dramàtiques. Això ens farà reflexionar sobre el tipus d’espais en què pensaven els dramaturgs, les aptituds musicals dels intèrprets, les possibilitats espectaculars de determinats recursos auditius, la recepció per part dels espectadors i les modes i els models que en aquest sentit seguien els autors des de Catalunya. Finalment es parlarà des d’una perspectiva actual sobre metodologia de la recerca en temes de teatre i música del segle XVII.

Gaston Gilabert és professor universitari de Literatura i doctor en Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals per la Universitat de Barcelona, on abans es llicencià en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. El seu àmbit d’especialització és el teatre del segle XVII en castellà, encara que també ha treballat sobre teatre comparat (amb les tradicions catalana i anglesa) i sobre vincles entre literatura i música. Ha impartit conferències a Münster, Venècia, Buenos Aires, etc. i ha estat professor convidat i/o realitzat estades de recerca al CSIC, al Graduate Center (City University of New York), a la Hispanic Society of America; a la Université de Montréal i a la Universidade de Santiago de Compostela. És autor de les edicions crítiques de Tragedia de Numancia, de Cervantes (2014) i de Fuenteovejuna, de Lope (2016). Tanmateix, compagina la seva tasca docent i de recerca amb la direcció i l’escriptura dramàtiques. És president de la Federación Española de Teatro Universitario des de 2014 i ha dirigit més d’una quinzena de muntatges a partir tant de textos propis com de clàssics antics i moderns.