Arxiu d'etiquetes: Càtedra Ferrater Mora

Darreres tres sessions del curs d’introducció a la filosofia catalana

Al desembre, les darreres tres sessions del curs d’introducció a la Filosofia

  • 4 de desembre | «Contra la Ben Plantada, la dona es planta», amb Alba Padrós.

Eugeni d’Ors, Adolf Llorenç i Jordana i M. Aurèlia Capmany

Exposició de la disputa sobre el paper de la dona entre La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors, la seva rèplica titulada La ben nascuda d’Adolf Llorenç Jordana i la lectura feminista que en fa Maria Aurèlia Campany a la seva obra La dona a Catalunya.

  • 11 de desembre | «Una filosofia conciliadora», amb Max Pérez. 

Josep Ferrater Mora

Introducció a l’integracionisme, metodologia filosòfica de Josep Ferrater Mora, partir de les obres El ser y la muerteDe la materia a la razón, i Fundamentos de Filosofia. La càtedra de pensament contemporani de la Universitat de Girona li està dedicada.

  • 18 de desembre | «Ser català, una qüestió de formes», amb Max Pérez

Josep Ferrater Mora i Adolf Llorenç i Jordana

Reflexió final entorn del debat sobre què és la catalanitat utilitzant l’obra Les formes de vidacatalanes de Josep Ferrater Mora i la seva rèplica Com som i hem estat els catalans d’Adolf Llorenç i Jordana.

Totes les sessions tindran lloc a les 19 h, a l’Aula 2 de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona.

Per a més informació, visiteu la pàgina web de la Casa de Cultura de Girona.

Al novembre, noves sessions del curs d’introducció a la filosofia catalana

El curs d’introducció a la Filosofia catalana, que es va iniciar a principis d’octubre, continua durant el mes de novembre. L’horari es manté: a les 19 h, a l’Aula 2 de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona.

  • 6 de novembre | «De la realitat al criteri, de la paranoia a la realitat», amb Max Pérez.

Jaume Balmes i Salvador Dalí

Contraposició entre el Criteri de Jaume Balmes i el mètode paranoic-crític de Salvador Dalí, que des de Catalunya representen dues tendències filosòfiques metodològicament oposades: el sentit comú i la follia.

  • 13 de novembre | «L’escola assassinada», amb Alba Padrós. 

Francesc Ferrer i Guàrdia

Aproximació a la filosofia de l’educació usant l’exemple de L’Escola Moderna del català Francesc Ferrer i Guàrdia, qui va idear un programa pedagògic científic i racional que pretenia alliberar als alumnes dels seus prejudicis. Va ser afusellat a Montjuïc just després de la Setmana tràgica.

  • 20 de novembre | «Vindrà el dia en què els catalans ho tindrem tot sabut», amb Alba Padrós.

Francesc Pujols

Exposició del pensament de Francesc Pujols, fent especial èmfasi en la seva lectura de la història de la filosofia catalana, recollida al Concepte general de la Ciència Catalana, i en el, seu sistema filosòfic, la Hiparxiologia, pràcticament desconeguda encara a casa nostra.

  • 27 de novembre | «Les voltes que dóna la història!», amb Max Pérez.

Alexandre Deulofeu i Jaume Vicens Vives

Introducció a la filosofia de la història a través de la discussió entre Alexandre Deulofeu i Jaume Vicens Vives sobre l’objectiu, el mètode i la tasca de la disciplina històrica, el primer, amb una innovadora teoria cíclica (La Matemàtica de la Història) i el segon, representant l’escola historiogràfica.

Per a més informació, visiteu la pàgina web de la Casa de Cultura de Girona.

Arrenca el curs d’introducció a la filosofia catalana

A l’octubre, les primeres quatre sessions

El 2 d’octubre arrenca el curs d’introducció a la Filosofia catalana, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG i la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. Totes les sessions tindran lloc a les 19 h, a l’Aula 2 de la Casa de Cultura.

  • 2 d’octubre | «De la segona a la quarta dimensió», amb Max Pérez.

Ramon Llull i Lluís M. Xirinacs

Breu introducció a l’Art de Ramon Llull comparant-lo amb el Globàlium de Lluís M. Xirinacs, totes dues tècniques o màquines de pensar la totalitat. La primera es representa en dues dimensions; la segona en quatre, mitjançant una hiperesfera.

  • 9 d’octubre | «La disputa dels ases», amb Max Pérez.

Ramon Sibiuda i Anselm Turmeda

Reflexió de l’ús filosòfic de les bèsties en la història filosofia fent servir exemples  de la filosofia catalana medieval, en especial «La disputa de l’Ase» de Turmeda i el diàleg conformat pel «Llibre de les criatures» de Sibiuda i «l’Apologia a Ramon Sibiuda» de Montaigne.

  • 16 d’octubre | «Els fills catalans de Darwin», amb Alba Padrós.

Ramon Turró i Pompeu Gener

Exposició de la introducció a Catalunya del positivisme i l’evolucionisme de la mà de dos dels seus representants a Catalunya: Ramon Turró, autor de «La fam: origen del coneixement»; i Pompeu Gener, personatge controvertit i divertit autor de l’obra «La mort i el diable».

  • 23 d’octubre | «Els àngels de Barcelona», amb Alba Padrós.

Joan Maragall,Eugeni d’Ors, Francesc Pujols i Josep Pijoan

Explicació de la relació personal i intel·lectual que Joan Maragall va mantenir amb els seus tres principals deixebles: Eugeni d’Ors, Francesc Pujols i Josep Pijoan. Especialment, de la influència que la poètica del mestre va tenir sobre l’obra dels deixebles.

La inscripció és gratuïta, clicant aquí.

Per a més informació, visiteu la pàgina web de la Casa de Cultura de Girona.

Curs d’introducció a la Filosofia catalana

A la Casa de Cultura de Girona, des del 2 d’octubre fins al 4 de desembre

Del 2 d’octubre al 4 de desembre del 2018 la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG i la Casa de Cultura de la Diputació de Girona organitzen un curs d’introducció a la Filosofia catalana. El cicle comptarà amb 11 sessions, que tindran lloc els dimarts a les 19 h a la Casa de Cultura. 

En el curs es donarà un cop d’ull a les obres i el pensament d’autors catalans des de diverses disciplines filosòfiques, pretenent oferir una visió global amb algunes anècdotes curioses i afinitats insospitades entre alguns pensadors del país.

Programa

  1. «De la segona a la quarta dimensió». Ramon Llull i Lluís M. Xirinacs.
  2. «La disputa dels ases». Ramon Sibiduda i Anselm Turmeda.
  3. «Els fills catalans de Darwin». Ramon Turró i Pompeu Gener.
  4. «Els àngels de Barcelona». Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Francesc Pujols i Josep Pijoan.
  5. «De la realitat al criteri, de la paranoia a la realitat». Jaume Balmes i Salvador Dalí.
  6. «L’escola assassinada». Francesc Ferrer.
  7. «Vindrà el dia en què els catalans ho tindrem tot sabut». Francesc Pujols.
  8. «Les voltes que dóna la història!». Alexandre Deulofeu i Jaume Vicens Vives.
  9. «Contra la ben plantada, la dona es planta». Eugeni d’Ors, Adolf Llorenç i Jordana, i M. Aurèlia Capmany.
  10. «Una filosofia conciliadora». Josep Ferrater Mora.
  11. «Ser català, una qüestió de formes». Josep Ferrater Mora i Adolf Llorenç i Jordana. 

La inscripció és gratuïta, clicant aquí.

Per a més informació, visiteu la pàgina web de la Casa de Cultura de Girona.

Filosofia catalana

Cicle de conferències «La identitat des de l’absència», a l’Institut d’Estudis Nahmànides

Cicle de conferències «La identitat des de l’absència», a l’Institut d’Estudis Nahmànides

L’Institut d’Estudis Nahmànides, en col·laboració amb la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani (Universitat de Girona) organitza el cicle de conferències mensuals «La identitat des de l’absència: l’alteritat imaginada i la construcció d’una nació», del 19 de gener al 15 de juny del 2017.

El cicle de conferències està dedicat a la qüestió de la identitat. Tota identitat es fa al llarg del temps per referència contínua a uns altres. Ser algú és no ser algú altre. Aquesta alteritat sovint és una presència (el nostre veí nouvingut, el nostre veí marginat, etcètera). Però de vegades també és una absència, una absència passada però alhora reverberant, foragitada però alhora admirada. En la història dels Països Catalans, els jueus i els moriscos han fet sovint aquest paper de l’altre absent que, d’alguna manera, ha conformat la identitat pròpia i col·lectiva.

Programa de conferències

El passat 19 de gener va tenir lloc la primera conferència, «La construcció d’una identitat nacional a Catalunya», a càrrec del professor Jordi Casassas, Catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i President de l’Ateneu Barcelonès. Casassas va guanyar el passat setembre el 37è Premi Carles Rahola d’assaig, amb l’obra La voluntat i la quimera: el noucentisme català.

El cicle continuarà el proper dijous 16 de febrer, a les 19h, amb la conferència «L’alteritat femenina des de la immigració», impartida per Míriam Díez Bosch, directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura de la Universitat Ramon Llull.

L’Institut d’Estudis Nahmànides seguirà acollint el tercer dijous de cada mes una nova cita. Al març serà el torn de la conferència «Les identitats culturals i religioses a la Corona catalanoaragonesa, segles XII a XV», a càrrec de Dolors Bramon, professora emèrita d’estudis àrabs i islàmics de la Universitat de Barcelona.

El dijous 20 d’abril, Xavier Antich, professor i filòsof de la Universitat de Girona impartirà la conferència «Què vol dir “ser d’aquí, “ser d’un lloc”? L’espai comú».

El 18 de maig serà el torn de Ferran Garcia-Oliver, professor d’història medieval a la Universitat de València, que dedicarà la seva sessió a parlar sobre «La nació abans de la nació i els “altres” (moros, jueus i esclaus)».

El cicle de conferències finalitzarà amb «La identitat jueva al segle XXI: més enllà de la qüestió religiosa» a càrrec de Fania Oz-Salzberger, escriptora i professora d’història de la Universitat de Haifa.

Totes les conferències es duran a terme el tercer dijous del mes a les 19h a l’Institut d’Estudis Nahmànides, ubicat al Carrer de Sant Llorenç, Girona.