Arxiu d'etiquetes: Institut d’Estudis Nahmànides

«L’Europa d’abans de Hitler? Què n’ha quedat? N’ha quedat la llengua», a càrrec de Fina Birulés

Tercera conferència del cicle «L’aportació jueva a la idea d’Europa» amb Fina Birulés

El pròxim dijous arriba la tercera de les conferències del cicle «L’aportació jueva a la idea d’Europa», a càrrec de Fina Birulés i sota el títol «L’Europa d’abans de Hitler? Què n’ha quedat? N’ha quedat la llengua». L’acte tindrà lloc el 24 de maig a les 18.30 h a l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona.

La conferenciant intentarà respondre diverses qüestions: Cap on apunten les paraules de Hannah Arendt que donen títol a aquesta conferència? Hi ha raons per pensar que no hi ha res per heretar de l’Europa d’abans de la II Guerra Mundial?

Fina Birulés (Girona, 1956) és professora de Filosofia, investigadora i fundadora del Seminari de Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona.  La seva tasca investigadora s’ha articulat al voltant de dos nuclis: subjectivitat política, història i acció, i qüestions de teoria feminista i estudi de la producció filosòfica femenina.

L’accés a l’activitat serà gratuïta i sense inscripció prèvia.

Consulta el programa clicant en aquest enllaç.

Fina Birulés - CCCB

 

«L’Europa perduda de Stefan Zweig»

Quarta conferència del cicle «L’aportació jueva a la idea d’Europa» amb Antoni Martí Monterde

El cicle «L’aportació jueva a la idea d’Europa» arriba a la quarta sessió amb la conferència «L’Europa perduda de Stefan Zweig», a càrrec d’Antoni Martí Monterde. Organitzat per l’Institut d’Estudis Nahmànides (Patronat Call de Girona) i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani (UdG), l’acte tindrà lloc el 19 d’abril a les 18.30 h a l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona.

La conferència serà impartida per Antoni Martí Monterde (València, 1968). Martí Monterde, professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona, enfocarà la sessió en l’Europa de Stefan Zweig. Aquella Europa del tombant del segle XIX i començaments del XX, quan la ciutat de Viena era alguna cosa més que la capital d’un imperi. Viena era el símbol de la idea que Europa era abans que res una idea de progrés, una cultura humanista oberta i tolerant, una civilització. Tot aquest món i el símbol que l’identificava, de sobte, van desaparèixer amb l’ascens del nazisme.

L’entrada a l’acte serà gratuïta, prèvia inscripció al següent enllaç: inscriu-te.

Consulta el programa clicant en aquest enllaç.

Stefan Zweig

«L’opressió per la funció i la necessitat d’arrelament: Simone Weil», a càrrec de Teresa Forcades

Segona conferència del cicle «L’aportació jueva a l’idea d’Europa»

El cicle de conferències «L’aportació jueva a la idea d’Europa» arriba a la segona sessió amb la conferència «L’opressió per la funció i la necessitat d’arrelament: Simone Weil», que tindrà lloc el dijous 15 de febrer a les 18.30 h a l’Institut d’Estudis Nahmànides de Girona.

L’activitat girarà entorn de l’obra de la filòsofa francesa Simone Weil (1909-1943), autora de L’enracinement (L’arrelament), el contracte social que havia de construir una nova civilització després de la Segona Guerra Mundial. 

La conferència anirà a càrrec de Teresa Forcades i Vila, doctora en salut pública (Universitat de Barcelona), especialista en medicina interna (State University of New York), Master of Divinity (University of Harvard) i doctora en teologia fonamental (Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat) amb una tesi sobre el concepte de persona. És monja benedictina de Sant Benet de Montserrat des de l’any 1997. 

Pots consultar el calendari complet del cicle de conferències clicant al següent enllaç: Calendari

Teresa Forcades conferència

Conferència inaugural del cicle «L’aportació jueva a l’idea d’Europa»

«L’École des Annales: una nova mirada a la història d’Europa»

El cicle de conferències «L’aportació jueva a la idea d’Europa» s’inicia el dijous 18 de gener a les 18.30 h amb «L’École des Annales: Marc Bloch i Lucien Febvre. Una nova mirada a la història d’Europa».

La conferència anirà a càrrec de Joaquim Nadal Farreras. Nadal, a banda de la seva faceta política, és doctor en Història per la Universitat de Barcelona. Professor de la Universitat de Liverpool (1970-1972) i professor d’Història de Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-1983). Director del Col·legi Universitari de Girona entre 1978 i 1979, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB des de 1987 i de la Universitat de Girona des de 1992. Des del 25 d’octubre de 2013 és Director de l’Institut Català de Recerca en el Patrimoni (ICRPC).

L’entrada és gratuïta, prèvia inscripció al següent formulari: Inscripcions. La UdG reconeix 1 crèdit universitari per l’assistència i participació en tot el cicle de conferències

El cicle, organitzat conjuntament per l’Institut d’Estudis Nahmànides del Patronat Call de Girona i la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG, tindrà lloc el penúltim dijous de cada mes a les 18.30 h a l’Institut d’Estudis Nahmànides. 

Pots consultar el calendari complet del cicle de conferències clicant al següent enllaç: Calendari

Tercera conferència del cicle «La identitat des de l’absència: l’alteritat imaginada i la construcció d’una nació»

«Les identitats culturals i religioses a la Corona catalanoaragonesa, segles XII a XV», a càrrec de Dolors Bramon

El cicle de conferències «La identitat des de l’absència: l’alteritat imaginada i la construcció d’una nació», organitzat per l’Institut d’Estudis Nahmànides (Patronat Call de Girona) en col·laboració amb la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani (UdG), acollirà la tercera xerrada del cicle el proper dijous 16 de març, a les 19h a l’Institut d’Estudis Nahmànides, ubicat al Carrer de Sant Llorenç, Girona.

La conferència «Les identitats culturals i religioses a la Corona catalanoaragonesa, segles XII a XV» serà impartida per la Prof. Dolors Bramon, doctora en Filosofia i Lletres, secció de Filologia Semítica i en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i professora d’aquesta universitat i de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. Ha fet recerca i ha publicat sobre diversos àmbits; en història política i social ha investigat les minories religioses a la Corona catalanoaragonesa.

A la Corona catalanoaragonesa hi havia jueus i musulmans que es distingien pel fet de posseir un credo diferent del de la societat que estava en el poder. Aquesta tercera xerrada del cicle «La identitat des de l’absència: l’alteritat imaginada i la construcció d’una nació» tractarà de les visions que els individus de cada grup social tenien respecte dels que pertanyien als altres dos col·lectius.

L’entrada és lliure i gratuïta.

Més informació

identitats culturals religioses dolors bramon