Arxiu d'etiquetes: Judaisme

«Jueus i catalans, un joc de miralls»

Tercera sessió del cicle «Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses»

El dijous 28 de març tindrà lloc la conferència «Jueus i catalans, un joc de miralls», impartida per Vicenç Villatoro. L’acte, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani i el Patronat Call de Girona, s’iniciarà a les 18.30 h a l’Institut d’Estudis Nahmànides (Museu d’Història dels Jueus, Girona). L’entrada és lliure i gratuïta.

Villatoro explicarà com, al llarg de l’últim segle, l’opinió pública catalana ha mirat sovint tot allò que es referia al món jueu com un mirall dels seus propis conflictes, debats i preocupacions. La mirada sobre el món jueu ha estat sempre especialment intensa, de vegades per identificació, de vegades per rebuig, i gairebé sempre transparentava una reflexió sobre la situació del país. Aquesta mirada variable i sovint contradictòria s’ha projectat tant sobre la situació del món jueu a Europa a mitjans del segle XX –amb la consagració de l’antisemitisme com a doctrina oficial i l’impacte enorme de la Xoà–, com sobre el conflicte del pròxim Orient, el naixement de l’Estat d’Israel i la seva consolidació.

Per a més informació, consulteu el cartell del cicle.

«Ser jueva catalana al segle XXI»

Segona sessió del cicle «Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses»

El dijous 28 de febrer tindrà lloc la conferència «Ser jueva catalana al segle XXI», la segona del cicle «Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses». L’acte, organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, es realitzarà a les 18.30 h a l’Institut d’Estudis Nahmànides (Museu d’Història dels Jueus, Girona). L’entrada és lliure i gratuïta.

Existeix una manera jueva de ser català, o potser una manera catalana de ser jueu? Com es combinen aquestes dues identitats/realitats en ple segle XXI, on la dona ha assolit una forta presència en la vida pública, tant civil com religiosa? Per donar resposta a totes aquestes preguntes, i a manca de referents immediats jueus a la Catalunya dels segles XIX i XX, desplegarem la qualitat creativa, la força crítica i la lucidesa d’esperit que ens aporten tant el pensament català com la nostra tradició jueva.

Moriah Ferrús (Terrassa, 1975). Llicenciada en Filologia Hebrea per la Universitat de Barcelona, treballa de mestra d’Educació Especial a l’escola pública catalana. Va ser Directora d’Educació i Culte de la Comunitat Jueva Atid de Catalunya. Membre de la EAPJ, la European Academy for Jewish Liturgy. És hazzan, cantora litúrgica jueva, especialitzada en diferents els ritus asquenazites i sefardites, i actualment està realitzant una recerca de reconstrucció del ritus jueu català. Cofundadora i directora de la Nova Escola Catalana, entitat que té com a objectiu la recuperació i vivificació del patrimoni i llegat del judaisme català.

Més informació.

Cicle «Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses»

«La població catalana i el seu encontre amb l’Holocaust»

El dijous dia 31 de gener, Marta Simó iniciarà el cicle «Catalunya i el judaisme: identitats compartides, relacions diverses» amb la conferència «La població catalana i el seu encontre amb l’Holocaust».

La conferència tindrà lloc a les 18.30 h, Institut d’Estudis Nahmànides, Museu d’Història dels Jueus, Girona). L’entrada a l’acte és lliure i gratuïta. Més informació. 

Des de l’any 2005, l’Institut d’Estudis Nahmànides i la Càtedra Ferrater Mora col·laboren estretament en l’organització i realització d’un cicle de conferències anual al voltant d’una temàtica relacionada amb la cultura jueva i el pensament. El cicle d’enguany, està dedicat a la qüestió de les identitats compartides i les relacions entre Catalunya i el judaisme. A finals de l’Edat Mitjana, fruit de les persecucions a què van ser sotmeses, la presència de comunitats jueves a Catalunya, que datava de gairebé mil anys enrere, va quedar molt reduïda. El decret d’expulsió de 1492 va suposar la desaparició formal de la vida jueva al país. Tanmateix, la visió dels jueus i la referència al judaisme no han desaparegut mai del tot en la societat catalana. Inicialment, aquesta visió es fonamentava en aspectes religiosos i culturals. En temps més recents, la cultura jueva ha incidit igualment en la història, la societat, la política i, d’alguna manera, forma part indissociable del paisatge cultural que ens circumda. Aquest cicle de conferències vol fer reflexionar sobre les mirades que s’han fet i que es fan encara del judaisme a Catalunya. Així mateix, ens el plantegem com una ocasió magnífica per a reflexionar sobre la importància de la diversitat cultural en la Catalunya del segle XXI. En aquest enllaç podreu veure el programa complet de les conferències.